El mot vessant és masculí quan fa referència al coster que uneix el tàlveg i la carena o la base amb el cim d'una muntanya. Per exemple: El vessant nord de la muntanya és rocallós. En certs casos, vessant pot ser tant masculí com femení: Si té el significat de 'aiguavés'. Per exemple: Van [...]

La forma Tipp-ex és una denominació comercial que es fa servir per designar diversos productes que corregeixen l'escriptura. Tret que es vulgui fer referència explícitament a la marca comercial, convé evitar aquesta forma (així com la forma adaptada típex), i fer servir les denominacions genèriques [...]

El verb estar, en sentit general, té diversos significats. Per exemple, té el sentit de 'no moure's, no allunyar-se, d'un lloc, romandre-hi, durant un espai de temps' (Vaig estar un any a l'estranger), o 'algú, tenir accidentalment una qualitat' (Fa dies que està molt refredat).  Ara bé, la forma [...]

El verb donar sovint es combina amb sintagmes nominals que tenen valors ben diversos, com ara cops, càstigs, estats d'ànim, etc. Per exemple: Li ha donat una empenta i ha caigut a terra. Quan la vegi li donaré l'enhorabona. Ara bé, de vegades el verb donar també es troba usat, de manera [...]

El mot fons és un nom invariable (és a dir, té la mateixa forma per al singular i per al plural) que té diversos significats. Alguns dels sentits del nom fons són els següents: Fa referència a la part inferior d'un recipient o d'una cavitat. Per exemple: el fons d'una cassola, tocar fons. És la [...]

diversos mots o expressions: un article definit (el, la, els, les); un determinant demostratiu de llunyania (aquell, aquella, aquells, aquelles); aquest article definit o determinant precedit de tots; o bé els mots tothom, qualsevol o tot. Per exemple: Tots els qui no van venir ahir que vagin a buscar les [...]

alguns parlars nord-occidentals (sobretot a la plana de Lleida), la a àtona final se sol pronunciar com a e oberta: alta, tassa, Lleida. En diversos parlars valencians, la vocal àtona a a final de mot es pronuncia e oberta o o oberta si en la penúltima síl·laba hi ha una e oberta tònica o una o [...]

síl·laba és oberta. Així, hi ha uns quants mots que es pronuncien amb o oberta en la majoria de parlars, mentre que uns quants mots amb el diftong ou i diversos cultismes presenten vacil·lació en la pronúncia. o oberta: crosta, flor, hora, olla, plor, plora, soca, sol o oberta / o tancada: jou, pou, tou [...]

correu electrònic ('sistema' o 'missatge') missatge electrònic ('missatge') adreça electrònica ('destinació') En català, la forma que serveix per referir-se al sistema per mitjà del qual es poden enviar i rebre missatges des d'un ordinador a un altre o a una xarxa de diversos usuaris és correu [...]

La paraula jefe és un castellanisme que alguns parlants han adaptat tot pronunciant quefe. En català disposem de la forma cap, que fa referència precisament a la persona que ocupa un lloc de preferència, que presideix altres persones o que té la responsabilitat de la feina que fan. Per tant [...]